Elements del Bloc

Veo7 llança un programa dedicat a Twitter

Escacc — Mon, 15 Mar 2010 16:05:13 +0100

Marc Roca | Twision</a> es converteix en el primer programa de televisió dedicat a Twitter a l'estat espanyol. La cadena Veo7</a> ja havia incorporat aquesta xarxa de microblogging</a> en altres ocasions</a>. El nou programa estarà dedicat a Twitter i a les noves tecnologies, i s'emetrà a partir del proper dijous a mitjanit. Veo7 promou activament la utilització de Twitter en el seu portal i entre els seus periodistes. Ja havíem comentat altres vegades casos de col·laboració entre Twitter i la televisió</a>. Sense anar més lluny, des d'Escacc vam organitzar un seguiment del programa 30 Minuts dedicat a la premsa</a> que va tenir molt bona acollida. [@marcroca</a>]

Crònica | "Els joves no llegeixen! Hi ajudarà l'e-book?"

Escacc — Fri, 12 Mar 2010 12:43:57 +0100
Marc Roca | La dieta mediàtica dels joves</a> de 14 a 25 anys de Catalunya és de 3h 20’ de televisió, 1h 32’ d’internet, 1h 17’ de ràdio, 13’ de diaris i 4’ de revistes cada dia. A la pràctica, els joves destinen 6h 26’ diaris al consum de mitjans de comunicació, aproximadament el mateix temps que hi destinen els adults (6h 19’). Però, si concretem el consum en els llibres, té una penetració superior entre els joves. El 62% dels joves han llegit algun llibre en els últims dotze mesos, cinc punts per sobre dels adults (57%). Aquesta va ser la dada més rellevant de les que es van dir ahir a la Facultat de Comunicació Blanquerna</a> (FCB), de la de la Universitat Ramon Llull</a>, en la Jornada</a> "Els joves no llegeixen! Hi ajudarà l'e-book?". Es van comentar moltes coses més, com veurem, però es va esmentar poca cosa més que donés resposta a la pregunta de l'anunciat.

Les Jornades de Comunicació Blanquerna tenen per objectiu acostar els estudiants al món professional a través de conferències, taules rodones i debats en els quals intervenen personalitats del món acadèmic, empresarial o institucional. Aquest any han estat dedicades al paper protagonista dels joves en el futur de la comunicació, com a nous consumidors i, molt especialment, com a futurs comunicadors.

Els ponents, moderats pel periodista Marçal Sintes, van ser Ernest Folch, d'Ara Llibres, 36L i Leqtor.com, i Fèlix Riera, d'Edicions 62. El primer a parlar va ser el conseller delegat de 36L Books i Ara Llibres. Folch va centrar la seva intervenció en el model de negoci de Leqtor, sobre el que ja vam parlar en el seu moment abastament</a>. De forma resumida, aquests van ser els temes que va tractar.

Leqtor és un dispositiu, però alhora és una botiga online que té una doble via d'entrada, per a llibres en català</a> i en castellà</a>. El paper de 36L –l'empresa distribuïdora formada per diferents accionistes– és bidireccional, tenint una part de la clientela en els autors i, l'altra, amb els punts de venda, on Leqtor.cat és la botiga online pròpia i la resta d'establiments amb qui arriben a acords comercials, complementen els espais de distribució dels llibres digitals.

36L ha fet acord comercials amb multitud d'editorials, aconseguint en l'actualitat disposar de 830 títols, 320 dels quals d'Edicions 62. Folch preveu que en el termini d'un any i mig o dos es podrà equiparar el mercat offline amb l'online, és a dir, es podrà disposar dels mateixos llibres en ambdós formats, i serà l'usuari el qui decidirà en aquesta nova etapa, on conviuran paral·lelament.

L'empresa distribuïdora de Leqtor posa molt d'èmfasi en el màrqueting online, apostant per les xarxes socials, i amb una forta implicació amb els usuaris registrats al web, als que pot fer arribar la seva newsletter de forma microsegmentada, oferint els productes més adequats segons el perfil de l'usuari.

Amb pocs mesos de vida (va néixer el 3 de desembre de 2009) disposen de 8.150 usuaris registrats i 5.150 dispositius Leqtor venuts. L'aposta de 36L no és fer negoci amb els dispositius –a diferència d'Amazon amb Kindle–, per això el preu de venda és de 199 euros, que equival a dir que s'ofereix a preu de cost. Basen el creixement en la venda d'arxius, no en la venda de dispositius. Així les coses, Folch creu que el 2012 serà l'any de l'èxit dels llibres electrònics.

Una altra diferència amb Amazon és que l'empresa catalana aposta pel sistema obert. Els nous dispositius segueixen dos sistemes de treball, dos models de negoci diferents. Ens trobem davant del sistema obert, exemplificat pel Leqtor i molts més, i el sistema tancat, centrat en Amazon i el seu dispositiu, el Kindle. Amazon utilitza un únic format d'arxiu (incompatible en altres dispositius) i una única botiga. Per contra la resta no es tanquen ni a una única botiga ni a un format que els faci incompatibles per a ser utilitzats els arxius en diferents dispositius. Podríem resumir-ho com una batalla d'Amazon contra tots.

Per la seva banda, Fèlix Riera, d'Edicions 62, va centrar la seva exposició en defensar el paper de les editorials i en relativitzar el paper dels dispositius. Aposten pels nous formats, però va afirmar que "els grups editorials estan sustentats en els continguts".

Riera va fer un petit parèntesi, i va comentar breument l'objecte de l'anunciat de la sessió. En aquest sentit, va afirmar que els joves sí que llegeixen, i ho fan més que els adults, concretament, segons dades</a> del Baròmetre de la Cultura i la Comunicació (informe en pdf</a>), el 62% dels joves han llegit algun llibre en els últims dotze mesos, cinc punts per sobre dels adults (57%). Per tant, la seva posició respecte aquest tema va ser que els joves llegeixen, el què cal fer, a parer seu, és que "llegeixin més". I, com a remei, va esmentar accions a tenir en compte:

1. Educació. Cal prestigiar al llibre. El dispositiu no és l'important, el què cal és cultivar a la gent.
2. El paper dels mitjans de comunicació. Cal que el periodisme cultural estigui elaborat "d'una forma encertada".
3. El salt tecnològic. No com a finalitat en si mateix, sinó com a mitjà per a aconseguir una millor capacitat de lectura.

Pel director editorial de Grup 62, el negoci no ven paper, ven a través del paper continguts. Amb aquesta afirmació donava crèdit a la seva posició respecte al salt tecnològic.

Van ser interessants les claus que va mencionar Riera respecte al futur del negoci –tema omnipresent en la seva intervenció–, que va concretar en:

1. El futur passa per invertir diners en la marca de l'editorial, perque seran prescriptors, i com a tals, exerciran influència sobre els lectors, en tant que experts en el tema. Aquest canvi de rumb contrastar en les prioritats "d'abans", que estaven centrades en invertir en l'autor i la botiga.
2. Cal un model de negoci plantejat en termes de multicanal, que permeti replicar els continguts en diferents àmbits.

Així mateix, Riera va posar l'estat espanyol com a exemple del què no ha de ser un estat en termes de pirateria i falta de legislació en defensa dels drets d'autor. Segons ell, és molt urgent que s'aprovi una llei forta que reguli els drets d'autor. I, va ser optimista en afirmar que "la pirateria desapareixerà", tot i matitzar que sempre n'hi haurà, poca o molta. Amb tot, va puntualitzar que no pdoem entendre els drets d'autor com fins ara, sinó que cal tenir en compte termes mitjos com és el cas del copyleft</a>.

_{+ info al}bloc dels estudiants de la Blanquerna</a>.

Els continguts de '3 a la Carta' podran veure’s a mitjans de mes als primers televisors IPTV

Escacc — Wed, 10 Mar 2010 12:23:53 +0100

Silvia Cobo | El responsable de continguts Interactius de la CCMA Ferran Clavell va anunciar ahir que des de mitjans de març podran veure’s als televisors Bravia de Sony -televisors amb accés a Internet (l’anomenada televisió IPTV)- els continguts a la carta que ja ofereix la CCMA a Internet. Calen, però, acords amb cadascun dels fabricants d’aquests televisors per a què això sigui possible en altres terminals. Si una cosa va quedar clara en aquesta primera sessió de les Jornades de Blanquerna que es van iniciar ahir</a>, és que el panorama audiovisual mai més tornarà a ser el mateix, tant pel que fa als aspectes creatius com d’altres relacionats amb la producció o la distribució. En aquesta primera sessió es plantejaven noves formes de producció i difusió audiovisual, on es van presentar tres iniciatives innovadores en aquest camp.

#30premsa, seguiment on line amb èxit d'un programa de televisió

Escacc — Mon, 01 Mar 2010 11:19:31 +0100
Marc Roca | Quan, des d'Escacc, ens vam assabentar que el programa de TV3 30 Minuts tractaria l'estat de la premsa, teníem clar que havíem de fer alguna cosa, alguna forma de seguiment del tema. No podíem deixar escapar l'oportunitat. Vam crear un esdeveniment</a> via Facebook, per tal de fer publicitat del programa, captar una mica l'interès de la gent i proposar fer-ne un seguiment on line. La resposta va ser positiva, ja que s'hi han apuntat 77 persones, que afirmaven que mirarien el programa. Cal dir que l'esdeveniment el vam crear el cap de setmana, per tant amb poc temps de resposta i amb molta gent desconnectada d'aquesta xarxa social. O sigui, doblement positiva la resposta.

La segona part va venir via Twitter, primer vam escalfar motors anunciant que faríem el seguiment del programa</a>, i animàvem a la gent interessada en el tema a comentar-lo mitjançant el hashtag #30premsa. Hores abans del programa ja hi havia alguns tweets que utilitzaven aquest hashtag, cosa que feia preveure un cert interès per fer-ne un seguiment, un debat, en temps real i on line.

La raó de crear un hashtag és poder ajuntar tots els comentaris sobre un tema concret, per facilitar-ne el seguiment, cosa que permet tenir coneixement del què diuen persones que no formen part del teu àmbit de contactes.

La resposta va ser molt positiva, tant per la altíssima participació, com per la qualitat dels comentaris, i això tenint en compte que era força difícil, sinó impossible, fer un seguiment dels tweets i del programa al mateix temps, sense atabalar-se. Podeu veure tot el què es va comentar a través d'aquesta cerca</a>.

El debat continua, cosa que permet afirmar que estem davant d'un tema que interessa. Encara ara s'està comentant el programa via Twitter, s'estan publicant articles en diferents blocs,...

A les acaballes del programa, van sorgir algunes idees: necessitat de fer una trobada presencial per tractar el tema, voluntat de seguir debatent sobre aquesta qüestió (es va obrir aquesta llista de correu</a>),...

Al Facebook d'Escacc</a> hi va haver indicis d'interès sobre el tema, sobre la possibilitat de debatre'l on line, però per les característiques de la xarxa, el debat es va traslladar totalment a Twitter.

En definitiva, una bona experiència de debat en temps real. No s'han plantejat a "La Nostra" adaptar alguns programes com el 30 Minuts, l'Àgora, el Banda Ampla,... a la participació via eines com Twitter? És clar que els sms dónen més rèdit econòmic (a curt termini), però una experiència així permet acostar la marca als usuaris, difondre el missatge a molta més gent,... Val a dir que 30 Minuts ens va felicitar per la iniciativa</a> i per l'èxit de participació.

A destacar, també, el posicionament que #30premsa va aconseguir a l'Estat espanyol</a>: després de #terremotochile (tema del dia) i #fb (és una aplicació), en tercera posició hi apareix #30premsa.

A continuació publiquem els enllaços als apunts de blocs que parlen del tema:

#30premsa</a>, de Carles Banús.
I tu, quin diari compres? Apunts a l'aire</a>, de Gemma Urgell.
O futuro d'a prensa escrita en TV3</a>, de Jorge Romance.
30 minuts: mitjans de comunicació tradicionals vs digitals</a>, de Sónia Díaz.
I tu quin diari compres?</a>, de Valentí Sanjuan.
Noves experiències mediàtiques #30premsa</a>, de Neus Lorenzo.
Paper de diari reciclat</a>, de Júlia Costa.
Sobre el 30 minuts de la premsa, altrament dit #30premsa</a>, de Continuum Q.
I tu</a>, quin diari compres? Reportatge de 30 minuts sobre el moment actual del periodisme</a>, de Bits Catalans.
L'equip de 30 Minuts (TV3) menysté la premsa digital en català</a>, de Marc Belzunces.
Y tu, ¿qué diario compras?</a>, de Ramón Salaverría.
El futuro de la prensa (TV3)</a>, d'Audiencias.


'Ja no serveix l’antic concepte publicitari per generar compromís en el consumidor'

Escacc — Thu, 25 Feb 2010 16:46:08 +0100
Silvia Cobo | Estem davant d’una crisis de model publicitari o d'una crisis convencional? Amb aquesta pregunta començava la intervenció de González-Cuevas en una nova sessió del 10 en comunicació</a> sobre l’estat del sector publicitari. A la seva presentació el responsable de l’agència Ideas Agitadas va fer un petit repàs dels diferents actors implicats en el sector publicitari: grups de comunicació, departaments de màrqueting, mitjans de comunicació i centrals de mitjans. Va destacar la dificultat per maniobrar de les grans agències amb estructures i estratègies rígides, així com el perill de justificar contínuament les decisions en les dades sent aparentment la millor opció. “Potser hem de començar a mesurar l’eficàcia publicitària d’altres formes”.

Estratègia i informació del consumidor, dues idees claus per a la publicitat

Escacc — Thu, 25 Feb 2010 11:49:20 +0100
Marc Roca | Ahir, des d'Escacc vem organitzar una nova sessió de 10 en comunicació, aquesta vegada dedicada a analitzar el present i el futur de la publicitat</a>. Com en totes les trobades anteriors, la primera part estava dedicada a un ponent internacional, amb una visió global del tema i, la segona, anava dirigida a analitzar l'estat de la publicitat amb una visió nacional. Rosa Romà, directora de planificació estratègica de Bassat Ogilvy</a>, va ser entrevistada per Àlex Gutiérrez, president d'Escacc. A continuació, algunes de les idees i reflexions que es van desprendre d'aquesta segona part de la jornada.

Catalunya ha perdut pes, les empreses de publicitat han migrat cap a Madrid. Si abans Barcelona podia oferir una característica que la feia atractiva, com pot ser la creativitat, això ha canviat. S'ha perdut aquest fet diferencial que podia oferir un atractiu als grans anunciants.

Segons Romà, una empresa que busqui implantar una publicitat amb una imatge catalana de la marca, no troba diferències entre anar a Barcelona o a Madrid. La solució podria estar en mans de les petites i mitjanes agències de publicitat, ja que podrien aportar un fet diferencial que donés pes a Barcelona.

Les empreses catalanes estan preparades per fer front al canvi digital? Ni més ni menys que les d'altres parts del món. L'important, segons Romà, és l'especialització en entendre al consumidor, i no tant en conèixer els suports.

Les característiques dels consumidors estan canviant, i cal tenir-ho molt en compte. Del clàssic consumidor passiu, s'ha passat a un tipus de consumidor més actiu, que és conscient que té poder i que és molt exigent.

El rol dels clients de les agències de publicitat també va ser tractat per la directora de planificació estratègica de Bassat Ogilvy. En aquest sentit, va dir que el client exigeix molt, vol resultats, però es dóna massa sovint el fet que no sap prendre la decissió correcta.

Un dels temes debatuts va ser la dicotomia multinacional vs empreses mitjanes i petites. Segons Romà, els clients de multinacionals tenen molt clara la marca d'aquestes, hi creuen, mentre que quan els poses una empresa nova i de petites dimensions al davant, no saben veure què els pot aportar de més que la multinacional, encara que això sigui així.

Les empreses del sector han de conèixer els nous dispositius (mòbils 3G, tablets,...), però això no els pot fer perdre el seu esperit crític. És a dir, "la publicitat no és un art, és estratègia", va comentar Romà, per tant, cal demostrar que s'acosnegueixen els objectius. Els dispositius, en definitiva, no han de marcar l'acció, aquesta dependrà de la marca del client. "Centrar-nos només en el suport, impedeix veure la marca de forma global", va afirmar.

La preocupació, el debat sobre el paper que juguen Internet i les xarxes socials, també va formar part de la intervenció de Rosa Romà. Per ella, seguint la lògica dels dispositius, Internet és un aspecte més a tenir en compte, no pot entendre's com una finalitat en si mateixa. Depèn del missatge que comuniquis i de la marca que hi ha al darrera. Per exemple, un bànner, pot funcionar o no, depenent del procés de compra en què et trobis (ex: en un web de viatges, un bànner oferint un vol pot tenir sentit). Amb tot, l'important, segons la directiva de Bassat Ogilvy, és tenir el màxim coneixement i informació del consumidor, per poder definir el lloc i la forma adequada on publicitar-se.

Estratègia i informació del consumidor, dues idees claus que van sorgir de la intervenció de Rosa Romà, i que es van repetir en diferents moments i referint-se a diferents estadis de la publicitat.

La indústria de la música canvia a marxes forçades

Escacc — Wed, 24 Feb 2010 13:07:21 +0100
Marc Roca | Em preguntava fa uns mesos</a> si, actualment, té sentit editar discos. No deixava de ser una reflexió en veu alta. Però, algunes notícies aparegudes els darrers dies fan pensar (sinó afirmar) que el món de la indústria musical està canviant, i molt. Cal posar-se les piles i adaptar-se als nous temps. Llegeixo a l'Avui que el "single" reneix</a>. El 2009 les vendes totals de música han caigut a l'Estat espanyol un 17% respecte al 2008. Tot i aquest descens general, l'any passat es van vendre 20 milions de cançons soltes a través de botigues digitals, quan el 2006 la xifra no arribava a les 800.000. A això cal sumar-hi el què ja havíem comentat des d'Escacc, que els vinils estan vivint una època de recuperació</a> per l'interès en aquest format.

L'àuge del format single pot comportar canvis en la forma de treballar dels músics. De fet, ja trobem alguns casos que van experimentant en aquesta línia, com és el cas de La troba Kung-Fú</a> que penjarà una cançó cada setmana al seu web</a>. El grup català va més enllà, i regalarà cada set dies un joc-cançó amb la particularitat que cada internauta podrà realitzar la seva pròpia versió on line. Això no treu que el proper abril acabin publicant el disc sencer.

Segons Marçal Lladó, de la discogràfica Bankrobber, no és normal "que les cançons hagin d'anar obligatòriament de deu en deu" De fet, aquesta discogràfica no para d’innovar, i acaben de llançar el web paracetamolmusic</a>, on Jaume Pla (Mazoni) produeix cançons noves, normalment versions, que tenen sentit únicament dins el context digital.

El consum és molt diferent. Es pot afirmar que qui compra cedés és un home de més de 35 anys, mentre que els que acudeixen a la botiga digital són, sobretot, joves de menys de 30 anys, grans usuaris de sales de concerts i festivals, que han descarregat molta música d’Internet i que s’han sensibilitzat darrerament amb els artistes.

Streaming, el cas Spotify

Als singles, els segueix com a fenomen emergent l’streaming (música en línia sense opció de descàrrega) que ha popularitzat des de fa uns mesos el web d’origen suec Spotify. Les multinacionals estan apostant fort per aquestes plataformes, ja que, si bé al començament eren pocs els que decidien adquirir una cançó, els números no paren de créixer. L’streaming és ideal per als temps de consum ràpid que demana avui el melònam digital i, a més, està contribuint al nou model de venda de cançons soltes, sobretot des que es pot instal·lar al telèfon.

El periodista i consultor de mitjans, Juan Varela, es preguntava fa uns dies si "És Spotify el futur de la música?</a>". Les grans discogràfiques internacionals han apostat fort per aquest web basat en l'streaming i, algunes com EMI, Warner, Sony-BMG i Universal tenen més d'un 15% del capital d'Spotify. Amb tot, hi ha dubtes sobre la seva viabilitat com a negoci. Edgar Bronfman Jr., responsable de Warner acusa a la música per Internet de reduir les compres a serveis com iTunes, molt més rendibles que les subscripcions.

Spotify aposta per la música de pagament com a negoci i la seva promoció amb música gratuïta. L'empresa sueca cobra per la publicitat però, a més, ofereix serveis premium: música sense anuncis i al mòbil per 9,99 euros al mes.

Segons el fundador d'Spotify</a>, "el nou model de negoci de la música és una mescla de publicitat, descàrregues, subscripcions, merchandising i entrades a concerts on l'usuari hi arriba i on la clau per a la rendibilitat ve de la portabilitat i el paquet de drets d'accés que se li ofereix". La gran esperança d'Spotify és aplicar l'èxit d'iTunes, convertir els mòbils a través de les aplicacions en el canal directe d'accés i consum de música més gran.

Per Söderström –responsable de portar Spotify de l’ordinador al mòbil, amb Spotify Mobile, que es va llançar l’octubre passat–, en una entrevista a El Periódico</a>, "el repte d'Spotify és que la gent canviï de mentalitat i deixi de ser propietària de la música". Diu que tenen "set milions d’usuaris, dels quals 250.000 paguen pel servei Premium".

El responsable de Spotify Mobile afirma que "Spotify no es recolza només en la publicitat, és un servei freemium [de free, gratis, i premium], on molts escolten cançons gratis i altres paguen per no tenir anuncis i a més tenir-hi accés des del mòbil".

Respecte els canvis en els hàbits de consum de música que pot haver provocat el servei d'streaming suec, diu que "una persona sol tenir una biblioteca de música amb unes 500 cançons, mentre que la dels usuaris de Spotify és més de 10 vegades superior. A partir dels 35 anys, la gent deixa d’escoltar música nova, escolta la mateixa que quan en tenia 25, i amb Spotify pot escoltar llistes d’altres persones, torna a descobrir noves músiques".

I, acaba afirmant que Spotify Mobile no matarà l'MP3: "Spotify no matarà el reproductor MP3, és el nou reproductor MP3. Simplement serà millor. Abans de crear Spotify Mobile, Daniel Ek, el conseller delegat, i jo ens vam preguntar: "¿Què hem de fer perquè sigui realment útil?" No podia ser només un servei d'streaming, perquè no funcionaria al metro, ni a l’avió ni a l’estranger. Per això vam crear la forma sense connexió a Internet (off line). De manera que funciona als mateixos llocs que el teu antic MP3 i ofereix molt més. Spotify és un MP3 connectat."

Els concerts salven la indústria musical

Segons publica avui</a> el diari espanyol Público, els diners de la música no han desaparegut, més aviat "han canviat de mans: de les discogràfiques als músics". Aquesta és la conclusió que s'extreu de les dades fetes públiques per l'Associació de Promotors Musicals (APM</a>), que engloba al 80% del sector del directe a l'Estat espanyol i que ahir va presentar l'"Anuari de la música en viu".

Els ingressos per la venda d'entrades s'han incrementat en un 117% en l'última dècada: dels gairebé 70 milions d'euros de l'any 2000 als més de 150 milions d'euros del 2008. En aquest mateix període, la venda de discos va passar de recaptar 600 milions d'euros a 225, cosa que va suposar un descens del 62,5%. "La música està viva. La música en directe no està caient i la música gravada està canviant", va explicar ahir el president de l'APM, Pascual Egea.
El nombre d'espectadors de concerts també ha patit un vertiginós augment en el que portem de segle XXI: dels 21 milions el 2000 als més de 33 milions el 2008. El mateix es pot dir de la quantitat de recitals: si el 2000 van ser 71.000, el 2008 es van celebrar gairebé 145.000 actuacions, més del doble.
Egea va declarar que, davant la crisi del disc, les companyies discogràfiques s'estan posant cada vegada més en el mercat del directe.Conclusions

Tenim que el single reneix, els vinils estan vivint una època daurada, els hàbits de consum canvien, l'streaming i Spotify van prenent força amb models freemium i la música en directe veu créixer el número d'espectadors i, en conseqüència, els ingressos. Tenint en compte tot això, és aventurat afirmar que la indústria de la música està canviant a marxes forçades i que no es pot perdre el tren a aquests canvis? Crec que ho podem afirmar, sense por a equivocar-nos.

TweetDeck s'actualitza i incorpora millores

Escacc — Wed, 10 Feb 2010 13:46:43 +0100
Marc Roca | Twitter i periodisme van molt lligats</a>. Les xarxes socials en general van entrant a les redaccions</a>. I, hi ha eines que passen a ser bàsiques en algunes d'elles. Aquest és el cas d'Sky News</a>, que ha implantat el gestor de Twitter TweetDeck per a tots els seus periodistes. Fins i tot es fan presentacions</a> dirigides a periodistes per explicar què és i per què serveix Twitter. Per tot plegat, és bo estar al corrent dels canvis i millores que afecten a Twitter i, concretament, en aquest cas, a les millores que s'acaben d'implantar a TweetDeck</a> (veure vídeo adjunt).

Qui s’ha endut la meva massa?

Escacc — Thu, 04 Feb 2010 15:45:39 +0100

Àlex Gutiérrez | Fa unes setmanes em van demanar un article per a un projecte sobre ‘cultura de masses al segle XXI’ que fos alhora teòric i divulgatiu. Com que l’enunciat era massa genèric, vaig optar per centrar-lo en la fragmentació de les audiències. El resultat és el següent.

Els mitjans catalans comencen a obrir-se espai en el mercat anglòfon

Escacc — Wed, 03 Feb 2010 16:07:53 +0100
Llegeixo a l'Avui</a> que s'ha publicat la segona síntesi en anglès sobre història dels Països Catalans. La Catalan Historical Review</a> (Facebook</a>), una publicació acadèmica de l'Institut d'Estudis Catalans</a> (Facebook</a>) de divulgació de la història dels Països Catalans a la comunitat internacional, acaba de treure el seu segon número. De periodicitat anual, la publicació, sota la direcció d'Albert Balcells, és bilingüe anglès i català i inclou textos de síntesi de tots els períodes amb l'objectiu de donar a conèixer a l'exterior la historiografia catalana, que per raons lingüístiques i polítiques té, malgrat la seva qualitat, molt poc reconeixement.

Twitter: radiografia del perfil d'usuaris i usos. Per què afavoreix la innovació?

Escacc — Tue, 02 Feb 2010 17:34:52 +0100
He trobat, via AECEM</a>, el "Primer estudi de l'impacte de Twitter en la generació i difusió de la innovació" (pdf</a>). Es tracta d'una radiografia del perfil de l'usuari i de les principals motivacions d'ús de Twitter, així com una aproximació a les principals característiques d'ús que afavoreixen la col·laboració i la conversa entre usuaris d'aquesta eina 2.0 que poden ser extrapolats a l'àmbit empresarial per a promoure processos d'innovació oberta.

Adéu als 'sense RSS'!

Escacc — Fri, 29 Jan 2010 11:25:10 +0100
Què podem fer "els malalts" dels RSS quan trobem un web que no té activada la sindicació? Resignar-nos o, si és un web molt, molt, però que molt interessant, recordar que existeix o tornar a utilitzar aquell "històric" apartat dels navegadors que té la funció d'"adreces d'interès". Potser ha nascut una solució al "drama" dels "sense RSS". Llegeixo al bloc oficial de Google Reader</a> que ja podrem llegir qualsevol publicació des del Reader, tingui o no lector de feeds. Només caldrà afegir la URL del web o bloc que volem seguir i ja està. Google farà la resta.

Marc Roca Verdaguer

Juan Señor: 'Quan ens carregarem els elefants?'

Escacc — Thu, 28 Jan 2010 17:17:22 +0100
Amb aquesta pregunta va començar la ponència de Juan Señor, un dels dos socis fundadors d'Innovation Media Consultin Group</a>, consultora especialitzada en l'assessorament de mitjans de comunicació per innovar els seus productes. "Com fer arribar la innovació al periodisme?</a>" va ser el tema de debat de la 9ª sessió de treball de 10 en comunicació</a>. Partint d'una imatge que deixava en evidència la decadència del món del circ amb animals als anys 70, ho va contraposar amb l'èxit produït per la innovació humana implantada en el Cirque du Soleil vint anys després. La TV va afectar al circ. El circ no va desaparèixer, va adaptar-se als nous temps, va carregar-se els elefants i va apostar pels humans, les acrobàcies, la imatge, la imaginació, fins a esdevenir un negoci que mou milions d'euros.

'Com fer arribar la innovació al periodisme?' en temps real, via Twitter

Escacc — Thu, 28 Jan 2010 12:25:39 +0100
Es palpava en l'ambient, hores abans de començar, que la 9ª Jornada de 10 en comunicació</a> que vam celebrar ahir podia tenir força interès. I, així va ser. Ho mostra que, per primera vegada en la vida d'aquestes sessions de treball, Twitter va mostrar cites, opinions, comentaris,... sobre el què estava succeïnt a la sessió. Començaven a arribar tweets que avisaven que la gent anava venint (1</a>, 2</a>, 3</a>, 4</a> i 5</a>). A continuació, mentre preparem l'entrada al bloc sobre la Jornada, reproduïm alguns dels Tweets que es van publicar:

Una jornada mòbil, tàctil i innovadora

Escacc — Thu, 28 Jan 2010 11:06:28 +0100
Ahir, dia Tablet</a> (o iPad</a>), va ser una jornada completa per a Escacc. El matí vaig assistir a una trobada sobre tendències i innovació organitzada per UOC-Alumni</a>, i a la tarda vam organitzar la 9º Jornada de 10 en Comunicació</a>, on es va tractar la innovació aplicada al periodisme de la mà de Juan Senyor (bloc</a>) de Innovation Media Consulting Group</a> i del professor de periodisme de la UAB i la URL Francesc Burguet.

La cuina informativa d'Escacc: Gestió de la informació

Marc Roca Verdaguer — Thu, 14 Jan 2010 19:52:21 +0100
A Escacc treballem amb informació, difonem força notícies i en consumim moltes més. Però, quin recorregut segueixen aquestes dades? La informació que gestionem és tant analògica o tradicional, com digital. Ens interessa explicar el recorregut que segueix la gestió de les dades digitals, ja que pot ajudar a entendre què fem i pot facilitar-ne el seu consum.

Els Twitters d'Escacc: informació i conversa

Escacc — Tue, 12 Jan 2010 17:09:57 +0100
Aquest matí hem demanat</a>, via Twitter</a>, la col·laboració de la gent que ens segueix per aquesta xarxa de microblogging</a> perquè fes alguns comentaris amb la paraula "escacc" en diferents formats. I, ho hem agraït, com no podia ser d'una altra forma. Però, no hem acabat d'explicar perquè ho demanàvem. Per això tenim aquest bloc,precisament per comentar més extensament aspectes com el que ens ocupa.

Les dades de la Comunitat Escacc (resum de 3 mesos)

Escacc — Thu, 31 Dec 2009 14:25:52 +0100
491 membres a la nostra pàgina de Facebook</a>, i esperem arribar als 500 abans d'acabar l'any! 562 seguidors al Twitter corporatiu</a> (forma part de 28 llistes de Twitter i hem enviat 958 tweets). 388 seguidors al Twitter d'informació general</a> (forma part de 26 llistes i 412 tweets enviats). El Twitter de l'espaiCAT</a> (11 llistes i 244 tweets enviats). Mig centenar d'inscrits a l'àrea privada</a> del web amb accés a informació exclusiva. 130 persones reben cada dia el newsletter d'Escacc</a> a les 15h, puntualment, amb les notícies del dia que anem penjant al web i la recopilació de tweets distribuïts a través de @escacc_info i @escacc_espaiCAT. 2734 notícies, apunts de blocs i webs registrats per etiquetes a Delicious</a>. Un Google Reader</a> on disposem de més de 600 fonts d'informació que consultem cada dia. L'Slideshare</a> que estem començant a utilitzar (també tenim un compte a Scribd</a>, pels pdf que generem). Una pàgina de Netvibes</a> que permet fer el seguiment de tota la informació d'Escacc de forma centralitzada i ordenada. El bloc corporatiu</a>, que potenciarem el 2010. Milers de visitants diferents al web, RT i missatges privats a Twitter, comentaris a Facebook, mails a fundacio@escacc.cat,... Molta, molta informació i interacció amb la Comunitat Escacc, molt diversificada, però sempre amb un ordre predeterminat. I, això acaba de començar. Estem modificant alguns aspectes formals i de continguts al web que ben aviat es podran visualitzar. Han estat tres mesos intensos, d'entrada a la Xarxa, i esperem oferir més i millors continguts, que siguin el màxim d'útils per a la Comunitat Escacc, per als mitjans de comunicació i per a les indústries culturals. Bona entrada d'any!

Marc Roca Verdaguer
Director de continguts web d'Escacc

El periodisme d’investigació, en crisi

Escacc — Mon, 21 Dec 2009 11:42:58 +0100

Àlex Gutiérrez
Mentre els editors i gerents debatien sobre la crisi econòmica i les seves derivades, a l’altra ala del centre de convencions es congregaven els directors de diaris, en aquest cas centrats en el deteriorament del periodisme. És significatiu que se celebrin les dues trobades de manera simultània, però radicalment segregada. Tots dos saben que la solució és integral i necessita de la complicitat de periodistes i gestors, però l’espai de debat conjunt és difícil i les sessions semblen tenir, de vegades, direccions diferents, quan no oposades.


El llibre electrònic i els mòbils 3G marquen el futur de les noves pantalles (i II)

Escacc — Fri, 18 Dec 2009 13:11:34 +0100
Marc Roca Verdaguer ;

El telèfon mòbil amb connexió a Internet es convertirà en un mitjà de masses amb múltiples funcionalitats per a la vida quotidiana. Aquest va ser el tema tractat a la segona part de la 8a Sessió de treball de 10 en Comunicació</a>, amb la presència de Christopher Billich, vicepresident d'Infinita. Amb el títol de "Les noves pantalles", el programa volia reflectir un cas d'èxit internacional exposat per Billich i centrat en el Japó.